Terrissa Vitrificada

Fem servir fang de les terreres de Cruïlles (Baix Empordà). Elaborem a mà les nostres col·leccions de serveis de taula. Els nostres esmalts no contenen plom.
La nostra exclusiva tècnica de cocció dona als materials cuits característiques pròpies del gres, poc habituals en productes fets d'argila vermella. La combinació de temperatura limit i l'absència d'oxigen a la cocció donen com a resultat una ceràmica vitrificada dura, resistent, pràcticament sense porositat. Es per aixo que els nostres productes es poden posar al rentavaixelles, al microones
i fins i tot al forn, a diferencia de la terrissa tradicional no s'escantona i ,si no cau a terra, en podreu gaudir molts anys com si fos nova.
 

Les coccions amb biomassa son el gran repte de futur per [ba_Ro] estudi ceràmic. La nostra terrissa vitrificada cuita amb biomassa suposaria tancar el cercle aconseguint un ceràmica km 0.






Compromesos amb una antiga i ara també nova forma de treballar. 
 L'entorn de les gavarres ha proporcionat durant segles tot el necessari per la elaboració de productes ceràmics. L'argila, l'aigua per fer-la dúctil, la galena per esmaltar les peces i la llenya, el combustible per transformar el fang en ceràmica resistent.
 

La manera de fer no va canviar gaire fins fa poc, el terrisser anava a buscar l'argila a alguna terrera a la que tingues dret d'us la portava fins l'obrador i l'assecava, l'esmicolava, la barrejava amb aigua, la filtrava i la deixava a les basses fins que era plàstica, llavors l'emmagatzemava.
Desprès li donava forma amb el torn i un cop acabada la deixava assecar per desprès banyar-la amb galena ,mineral de plom, que un cop cuit donava a la ceràmica una capa impermeable i brillant.
La cuita es feia en forns de llenya de tecnologia àrab que bàsicament es composen de dues cambres, una per fer foc i l'altre situada a sobre amb la ceràmica.



El Present de la ceràmica a la Bisbal d'Empordà 
Des de mitjans del s. XX fins l'actualitat els productors de ceràmica han canviat profundament la seva manera de treballar.
En primer lloc s'han alliberat de la feixuga feina de anar a buscar el fang i preparar-lo. Avui dia existeixen empresses especialitzades que subministren gran varietat de pastes ceràmiques que s'adapten a les necessitats dels productors.

El mateix passa amb l'esmalt, ja no es fa servir la galena crua que s'ha substituït per preparats de minerals fosos i finament esmicolats anomenats frites.Les empresses especialitzades subministren un gran nombre de frites amb i sense plom en la seva formulació.

Alguns tallers es resisteixen a deixar de fer servir esmalts amb plom ja que dóna'n un color i brillantor molt característics. El plom pot ser perjudicial per les persones que el manipulen aixi com per les persones que fan servir estris amb contingut de plom en la seva composició. Les normatives sanitàries son cada cop mes restrictives respecte als continguts de plom present en els paraments de taula.
La manera de donar forma a les peces a experimentat grans canvis, les premses automatitzades permeten fer grans produccions, tot hi aixo el torn manual es continua fent servir ja que permet fer petites series sense haver d'invertir en la fabricació de costosos motlles.

Per ultim la cocció ja no es fa amb forns de llenya, hi ha comptades excepcions però els combustibles utilitzats majoritàriament a la zona son el gas i el gas-oil importats de països llunyans. Aixo es degut als nombrosos avantatges que comporten: son nets, fàcils de transportar i emmagatzemar i a mes permeten el funcionament automàtic dels forns.